miércoles, 1 de abril de 2015

He vuelto otra vez a hacerlo
(el tic en mi ojo me delata)
y ese pecho que viste
siento que me estalla.

He vuelto a jugar con fuego,
sin recordar que mis pensamientos
me servirán de metralla.

Lleno las paredes de marcas
y lo siento,
lo siento,
lo lamento.

He vuelto a inmolarme,
a matar a mis hijos,
a comerme a sus madres,
y aún así está el vacío
que me pesa, que me abate
que me lleva,
que me consume,
que me atrae
hasta el fondo,
que ahoga a la esfera que soy.
¿Te acuerdas?
aquella esfera que soy,
aquella sensación
de desgaste, de frío,
de viento, de abismo
ese vértigo, esa arenilla.
aspereza que rechina.



Qué culpa tienes tú de vivir a tus antojos.
Y qué culpa tengo yo de alimentarme de versos.

lunes, 9 de febrero de 2015

He de gritar lo que llevo dentro a los cuatro vientos:

NECESITO UNA PALABRA DE ÁNIMO, UN PUNTO DE APOYO, UN HOMBRO EN EL QUE LLORAR Y PALMADAS EN LA ESPALDA.


SOLO QUE ALGUIEN ME SONRÍA, JODER.

jueves, 11 de septiembre de 2014

No fos que es cansés de mi.

Permítanme los señores cantantes de Manel que les cambie la letra y la ajuste a mi situación:

Ens vam conèixer un dimecres
En l'estrena de cert film
I ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Jo alimento els gatets
ell rega el jardí.
I ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Jo sempre compro manxego
malgrat el és més de brie.
I ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Ell es de ballar el tango,
Jo em decanto més pel swing.
Ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Jo dic "Eps! Un martini rosso!"
i ell vol carta de vins.
I ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Jo admiro a Truffaut
i ell es més de la Jacques Tati.
Ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Em va portar un dia al circ
mai vam sortir d'allí
Que ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Ens trobem a Lisboa
ens vam perdre a Berlín
Que ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Jo ja sé dos o tres coses,
ell ja en sap quatre o cinc.
Que ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Jo t'observo en silenci
M'agrada quan em mires així
Que m'ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

De sobte es fa la nit
i no véns a dormir
Que me ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

Jo ho sento i m'espanto,
no fos que es cansés de mi.
Que me ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.



Original aquí:

A mi también me duele no ser él.

viernes, 22 de agosto de 2014

La verdad es que escribo de pena.
Y sólo escribo de penas.